Tecnologia Educativa
Conclusions
La primera reflexió sorgeix en començar a comparar el primer mapa conceptual que vaig elaborar per a l’avaluació prèvia amb el què acabo de realitzar per a la PAC1, després de la lectura de l’article, els apunts de l’assignatura i participar en el debat CTS. D’una banda, m’adono de la gran quantitat de components, aspectes i reflexions que sorgeixen en parlar de la relació CTS i també quan fem referència a la TE. Crec que els meus coneixements s’han enriquit amb nous aspectes que no tenia en ment anteriorment. D’altra banda, el meu primer model era més de tipus determinista tecnològic, ja que establia una espècie de jerarquia entre ciència, tecnologia i societat, mentre que ara la meva imatge és més pròpia de la perspectiva "teixit sense costures", ja que considero que és cert que és difícil establir una diferenciació clara entre els límits de tecnologia i societat, i que ambdós s’influeixen mútuament al igual com també considero que el context té una gran importància.
Altre dels aspectes que ha canviat en realitzar el treball és conseqüència de la anterior reflexió. Aquest és comprendre la importància del context i la realitat, a l’hora d’aplicar les TE. Creure que els productes tecnològics poden ser perfectament transferibles de manera directa a altres contexts i ser igual d’eficaços, és un error molt comú. Dins de la relació CTS, cal tenir en compte que el context i la realitat són aspectes molt importants.
Respecte a la importància de les TIC dins de la societat actual, considero que cada vegada estan cobrant una major rellevància, ja que arriba a tots els àmbits de les nostres societats i està provocant canvis en les nostres vides, d’una manera ràpida i complexa. Part de les desigualtats existents o del mal ús que fem d’elles en l’actualitat vénen pel saber donar ús o no de tota la informació que rebem i com la gestionem. Per això, es fa necessari introduir les TIC, de manera estructurada i organitzada, en el nostre sistema educatiu a fi de fer que tant els nens, adolescents i joves puguin comprendre, analitzar i fer ús d’elles d’una manera constructiva i significativa. La formulació de problemes rellevants, la planificació d’estratègies de recerca de dades, l’anàlisi i valoració de les informacions trobades, la reconstrucció personal del coneixement han de ser les activitats d’aprenentatge habituals en el procés d’ensenyament, en detriment, de la mera recepció del coneixement a través d’apunts de classe.
Una altra reflexió important, és que les TIC no tenen un efecte màgic sobre els processos d’ensenyament i aprenentatge. No es pot creure de forma ingènua que pel mero fet que un docent utilitzi la tecnologia amb els seus alumnes aquests aprendran de forma més motivada, amb major entusiasme i que el seu rendiment augmentarà de forma notable. Educar, formar o ensenyar un grup de nens, d’adolescents o de joves és, en aquests moments, una tasca altament complexa, sotmès a múltiples tensions i no es pot reduir a esquemes simplista de causa-efecte. Per això, qualsevol docent que hagi experimentat amb les TIC a l’aula sap que el rellevant no és la tecnologia, sinó el mètode d’ensenyament sota el qual empra i integra pedagògicament l’esmentada tecnologia. Les TIC són un mero recursos didàctic. No podem creure la idea de les tecnologies com la panacea que resoldrà tots els problemes educatius. Les tecnologies, independentment de com sigui de potents, són només instruments, i el seu efecte només vindrà de les relacions que sapiguem establir amb la resta de components del currículum.
L’última reflexió va encaminada cap al paper del mestre o educador. Que les TIC són una realitat ja, és evident. I que això ha de propiciar un canvi en la formar d’impartir les classes, també és evident. Per això, el mestre ha de deixar de ser un "transmissor" d’informació per convertir-se en un tutor que guia i supervisa el procés d’aprenentatge de l’alumnat. I per poder exercir aquesta funció de manera eficaç, és necessària la formació del professorat. Fa pocs dies, es publicaven uns estudis on més de la meitat del professorat no feia ús de les TIC a l’aula, i que més d’un setanta per cert, tenien una formació adequada. Si realment volem adequar-nos als canvis que ens demana la societat i les noves tecnologies, serà necessari que invertim temps en formació a fi de poder fer un ús correcte de les noves tecnologies i treure’ls un major partit. Es fa necessari que la figura del professor arribi a ser també la d’un tecnòleg, d’algú que és capaç de conèixer, que manejar i que dominar la tecnologia educativa.
